caspa_head_2
BLOG - CASPA DE OZONO

sábado, 28 de abril de 2007

Reflexión de hotel

"El inteligente no conoce todas las habitaciones; sabe a que puerta llamar."

Unai Virgo.


Amy

A veces tienes suerte
y a veces no.
A veces crees en ti
y a veces creen en ti.
A veces reprochas
y a veces eres reprochado.
A veces te sientes único
y a veces prescindes de tu ser.
A veces creen que te conoces
y a veces no crees en sus a veces.
A veces la vide te pone personas
y a veces te las quita.
A veces juegas
y a veces no eres un juego.
A veces mimas
y a veces lo haces para ser mimado.
A veces ves cosas
y a veces desaparecen.
A veces te engañan
y a veces, y solo a veces, volverás a ser engañado.
A veces somos creadores
y a veces somos una creación.
A veces te ponen a prueba
y a veces las pruebas las pones tú.
A veces te saltas las reglas
y a veces no hay reglas que saltarse.
A veces tienes suerte
y a veces no.

lunes, 23 de abril de 2007

viernes, 20 de abril de 2007

Yo, Rock-pop (IV)

Hola de nuevo feonautas!

Sabéis de buena tinta que estoy rodeado de grandes contactos en el mundillo de las discográficas. Por tanto, ¡os voy a soltar la bomba del verano! (Unbelieveable)

El mánager de Björk ha adquirido un flamante ReacTable, con el consiguiente susto para nuestro espíritu Rock-Pop. ¿Dónde se han quedado nuestras guitarras? ¿A vosotr@s que os parece? ¡Necesito vacaciones en un summer festival!

martes, 17 de abril de 2007

Y si no te importa

¿Y qué es este nudo que siento en el estómago?
¿Es la vergüenza que me corroe?
¿Quizás un sentimiento de culpa?
Sigue tu destino si realmente crees en él
y que no te importe lo que dejas en el camino
puesto que no vas en su misma dirección.

PD: Nunca te comas un Dürum más tarde de las 22h.

lunes, 16 de abril de 2007

Acto III Escena II

Hoy, día sin actualizaciones ni actualizados, sin actualistas ni actores. Día en el que dejaremos nuestros temores enfrascados hasta quién sabe que fin de semana. Día en el que lo mejor que podemos hacer es simplemente subir nuestra persiana y abrir la ventana. Quién sabe si nos vendrá a visitar una sonrisa o habrá que bajar a la calle a buscarla; lo único que nos quedará claro es que hoy, por fin, ya llegó el sol.

domingo, 15 de abril de 2007

viernes, 13 de abril de 2007

A l'amic que no va existir


“Que n’ets de borinot Panayotis…” es deia a si mateix. I es que el meu amic no tenia molta sort a la vida. La volta a Zeleste era el seu somni encès, tot i que ell no va viure els anys setanta. Fill d’aquella generació, només sentia buit. Un buit heretat d’una família i una societat que no va saber digerir els canvis que havien promogut. Un soroll que venia d’un vent llunyà li va dir: “…les guerres…van ser les guerres…”.

En què es va quedar en Panayotis… Seguia sent aquell nen petit però ja res li quedava d’entremaliat. Previsible i espantat, però clar, el món li demanava més. “Ja no ets un nen, Panayotis”, es deia a si mateix mentre es posava ben guapo davant del mirall. Per molt que diguès, no entenia res del seu voltant. Fins i tot dos nois de barri li van ficar el sobrenom de Pampallugues després d’una lamentable nit. “El meu rock els castigarà”; clar que sí Panayotis…


D’amor en sabia molt. S’havia passat tota la seva infància demanant abraçades a la iaia. “Com me l’estimava jo...”. Ara només veia el reflexe de la seva àvia a les guitarres Fender i a les jovenetes amb texans. “Estimar i ser estimat, estimar i ser estimat”.

Encara que per poc carimàstic fore, en Panayotis Pampallugues va ser el meu amic, i vull pensar que el vaig poder estimar com ell va merèixer. Fa un any que vas marxar a comprar cordes per a la teva Fender i encara no has tornat. Vull dir-te que vas ser tu qui em va ensenyar aquella cançó del Sisa que em guia pel difícil camí que és retrobar la innocència. A tu, Pampallugues:

Absorbiré tal com són
si són d'alguna manera
totes les coses del món
i en faré una cançó
per renéixer com la primavera

jueves, 12 de abril de 2007

She, Lieya

¿Qué?
Exposición de fotos de Lieya Ortega.

¿Cuándo?
Viernes 13 de abril a las 21h

¿Dónde?
Bar Padam Padam, Carrer Rauric 9, Barcelona

¿Por qué ir?

1) Porque te hace reflexionar sobre la realidad desde la perspectiva de ella.
2) Porque está hecho con il cuore.
3) Porque aparte puedes conocer a Lieya, que tiene una gran conversación y una sonrisa siempre a punto.
4) Porque es viernes y te mereces un premio.
5) Porque si vas a la barra y dices "Caspa de Ozono" hay regalo sorpresa.

miércoles, 11 de abril de 2007

Segmentando la vida

Creado por Vomitón

Entrevistadora- ¿En qué se basa tu obra?

Camarero- En la de construcción sociológica del macramé

Entrevistadora- ¿Cuáles son tus influencias?

Camarero-Primo de Rivera, Burt Reynolds, Josmar...muchos

Entrevistadora- ¿Último libro que te has leído?

Camarero- Pa´ chulo mi oreja izquierda

Entrevistadora- ¿Es cierto que estuviste 3 años muerto?

Camarero- Para nada, un falso rumor

Entrevistadora- I ,ara, per acabar, digues una imatge de silenci...

Camarero-

sábado, 7 de abril de 2007

¿Qué era John?

John, se hacía decir amigo de sus amigos.
Tenía algo de truhán y mucho de seductor.
Era de los que sacaba su flauta y los ratones le seguían.
Ah, pero amigos...
¿Cuál era el poder de la canción de John?


Los ratoncillos y ratoncillas ciegos se volvían,
pues sus sueños más profundos creían recompensados.
¡Ay! Pobres ratoncitos abandonados
que de la canción de John siempre dependían.

A John tocar no siempre le gustaba
pues solo lo hacía cuatro veces cada luna
para mecer las necesidades de cuna
de unos ratoncillos que no amaba.

Más, no era necesario,
pues no había ratón valiente
que por más inteligente
le dijese a John lo contrario.

Pero un día,¡Zas! se acabó la melodía
pues unos ratoncillos el hechizo rompieron
y el maravilloso mundo de la música conocieron
descubriendo al fin la auténtica alegría.


En esta historia no había culpable. Ni ratones ni flautista. Y es que amigos, John Brown a fin de cuentas, solo era un petit indi.

viernes, 6 de abril de 2007

La Spagna è fantastica

Incondicional. El día que te toque tirar el penalty estarás solo. Tú y tu habilidad, tanto la técnica como la aceptación del error o la victoria. Solo. Quien te diga lo contrario miente o nunca ha estado en esa situación.

Show must go on.

lunes, 2 de abril de 2007

Tutto è possibile

Buscar la Nueva York de Sinatra es a lo que el ser humano dedica más tiempo durante su juventud. Encontrar la liberación deseada y disfrutarla por Manhattan.

Un paseo en buena compañía o incluso un baile inesperado; todo es posible en Nueva York.